Aquell mat?­ em vaig llevar, no recordo on ni tan sols el temps que fa, i tot havia canviat. Per?? jo no ho sabia, encara, i m??s m'hagu??s valgut no saber-ho mai. El meu m??n era petit, per?? suficient, abans. Deix?  de ser-ho. La meva vida, un cel particular, nul.la incertesa, dol?§a soledat; m??s tard, cau soterrat, previsibilitat male??da, asfixiant a??llament. Mai res no m'havia fet tanta falta. Ni la sang que per les venes em corre no necessitava amb la mateixa urg?¨ncia. Mentre el dolor creixia, de sobte, aquell soroll estrepit??s, insuportable. Cridant, plorant, vaig c??rrer. Era incapa?§ de sentir els meus crits, de segur esgarrifosos. De sobte, l'abisme s'obr?­ sota els meus peus. Morir, volia. Recuperar el meu cau, la meva estimada soledat, els meus llimbs, la meva preuada illa. I vaig caure. Queia, sentint-me cada vegada m??s prop d'aquell horror, del meu propi dolor, del m??s terror?­fic despertar dels meus sentits, tot just acabat de descobrir. Ja no recordo quan va ser que vaig despertar aquell fat?­dic mat?­, aleshores salvador. No recordo quan fa que estic caient, que caic, veient la fi m??s propera cada vegada per?? amb la incertesa de si mai arribar? . Ara el dolor sembla no tenir l?­mits. El dolor i la por s??n tot el que sento. Tinc por de caure per sempre.